Característiques de l’art romànic
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L’EDAT MITJANA
L’IMPERI ROMÀ
- Es va dividir en dos territoris independents, l’imperi d’Orient i l’imperi d’Occident.
- Per culpa de les invasions dels pobles germànics l’imperi s’esfonsà i Europa es va repartir amb tres parts:
- L’imperi Bizantí
- Europa Occidental
- Dominis musulmans
L’IMPERI BIZANTÍ
- Justinià I el Gran era l’emperador i va intentar reconstruir ’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.
- Va crear una gran potència militar i comercial a la Mediterrània, peró també es van crear conflictes socials i religiosos que van separar l’Esglesia de Roma amb la Ortodoxa.
- Al final del s XI s’estableix una època de decadència.
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
- Els arabs eren politeistes
- A causa de les seus comerços, van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religios monoteistes.
- L’islam va surgir al s VII
- Era una religió monoteista predicada per Mahoma.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
-Els musulmans havien conquerit la major part del territori, basant-se en el respecte de les persones i els béns.
-Van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.
-L’Àndalus, es va dividir en províncies gestionades per un governador que depenia del califa.
-Al 1212 entra en una època de decadència per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa.
-Els reis catòlics van conquerir el regne de Granada.
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
- Els visigots van ocupar la Península Ibèrica.
-Van entrar a Catalunya al començament del segle V fins al final del segle VIII
-Els territoris eren governats per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van envair Catalunya al principi del segle VIII i també la resta de la Península.
ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS
-El rei franc va entrar a Catalunya i va conquerir Barcelona i Girona, aquest territori es va anomenar Marca Hispànica.
-La Marca Hispànica estava organitzada en comtats.
-Guifré I el Pelós era compte d’Urgell i de la Cerdanya i més tard, també va ser de Girona i Barcelona.
-Quan va morir, els comtats catalans es van fer hereditaris i sel’s van quedar els reis francs.
-Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella.
-Quan es va trencar la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
LA SOCIETAT FEUDAL
La revolució feudal
-El feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social.
-Els habitats que treballen a les terres són vassalls del senyor,li deuen fidelitat i han de pagar rendes.
-Apareix el sistema feudatari:
-Els reis no disposen de prou recurdos per mantenir el control administratiu del territori.
-Concedeixen les propietats territorials als nobles.
-La noblesa aconsegueix que les terres siguin hereditàries.
Organització de la societat feudal.
-S’ograniza en tres estaments: oratores, bellatores i labores, i alhora en vassalls privilegiats i els que no ho són.
-Els privilegiats pertanien a dos dels tres estaments:
-bellatores que son els qui lluiten
-oratores que son els qui preguen
-Els no privilegiats són els laboratores que son els que treballen.
La pau i la treva de Déu.
- Els canvis de la revolució feudal afecten a l’organització social medieval i provoque guerres entre nobles.
- L’Església convoca assemblees per frenar les guerres, (un dels noms d’aquestes assemblees es la Pau de Déu i la Treva de Déu).
-A partir d’aquell moment la gent que feia el mal per l’església era exclos.
LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA
El domini feudal
- La terra del senyor feudal es dividia en:
-Domini directe (terres bones)
-Domini útil (dividit en parcel·les)
- Els pagesos es van veure obligats a pagar un impost per l’espai que utilitzava.
EL VASSALLATGE
- La fidelitat és la relació entre els habitants d’un regne desde els reis fins als pagesos.
- El vassallatge és un pacte que fan els privilegiats amb els reis.
- L’acte de jurament té dues parts:
- L’homenatge (el senyor ofereix protecció al vassall i ell li jura fidelitat)
- La investidura (el senyor lliure una espasa al vassall)
- El vassallatge crea una societat piramidal que s’ajuntan clergues i nobles per defensar-se mutuament.
LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL
La decadéncia dels nuclis urbans
- La majoria de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
- Les ciutats estan despoblades i la població es redueix a:
- Autoritats polítiques i eclasiàstiques.
- Artesans urbans.
- Ciutats emmurallades que s’organitzen al voltant del palau reial o catedral.
L’ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA
- Als segles XII i XIII, el món feudal va deixar pas a una societat més urbana.
- Va haver-hi un creixement agrícola.
- Els habitants de les ciutats es dividien eh
- Artesans
- Comerciants
- Nobles
- Els artesans s’agrupaven en gremis segons les seves habilitats i no tenien gaire poder polític.
- Els comerciants acomulaven grans fortunes.
- Els nobles no podien enriquir-se tant com els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part dels seus poder i compartir-hi el govern de la ciutat
