- Es situa al segle XII
- Es va difondre per tot Europa
- L’ordre del Cister va ser un dels nuclis difusors més importants.
- Té un significa romànic
On i quan apareix el gòtic?
Al Segle XII, durant l’Edat Mitjana a una illa de França.
Que va ser el seu màxim difusor?
L’ordre de Cister
Quina diferència presenta el gòtic respecte el romànic?
L’antítesi del romànic.
ARQUITECTURA
Fes un esquema amb les característiques més importants de l’arquitectura gòtica.
- Sostres construits amb voltes de creueria.
- Arc propi, arc apuntat i ogival.
-Tendència a la verticalitat.
- Murs més prims i alts amb obertures.
- Rosasses i vitralls amb colors.
- Contraforts exteriors amb arcs botans.
Quin és l’edifici més representatiu del gòtic.
L’edifici més representatiu és la catedral.
PINTURA
Quines característiques té la pintura gòtica?
- Té naturalitat i expressivitat.
- Introdueix el fons i el paisatges.
Quin suport té la pintura gòtica?
El suport és les fustes i retaules.
ARQUITECTURA
- Les escultures estaven situades sobretot a les portalades de les esglésies.
- Eren menys dramàtics i radicals que en el romànic.
- El centre principal de l’escultura gòtica va ser a França
martes, 31 de enero de 2012
RESUM DE L'ART ROMÀNIC
Característiques de l’art romànic
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L’EDAT MITJANA
L’IMPERI ROMÀ
- Es va dividir en dos territoris independents, l’imperi d’Orient i l’imperi d’Occident.
- Per culpa de les invasions dels pobles germànics l’imperi s’esfonsà i Europa es va repartir amb tres parts:
- L’imperi Bizantí
- Europa Occidental
- Dominis musulmans
L’IMPERI BIZANTÍ
- Justinià I el Gran era l’emperador i va intentar reconstruir ’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.
- Va crear una gran potència militar i comercial a la Mediterrània, peró també es van crear conflictes socials i religiosos que van separar l’Esglesia de Roma amb la Ortodoxa.
- Al final del s XI s’estableix una època de decadència.
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
- Els arabs eren politeistes
- A causa de les seus comerços, van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religios monoteistes.
- L’islam va surgir al s VII
- Era una religió monoteista predicada per Mahoma.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
-Els musulmans havien conquerit la major part del territori, basant-se en el respecte de les persones i els béns.
-Van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.
-L’Àndalus, es va dividir en províncies gestionades per un governador que depenia del califa.
-Al 1212 entra en una època de decadència per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa.
-Els reis catòlics van conquerir el regne de Granada.
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
- Els visigots van ocupar la Península Ibèrica.
-Van entrar a Catalunya al començament del segle V fins al final del segle VIII
-Els territoris eren governats per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van envair Catalunya al principi del segle VIII i també la resta de la Península.
ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS
-El rei franc va entrar a Catalunya i va conquerir Barcelona i Girona, aquest territori es va anomenar Marca Hispànica.
-La Marca Hispànica estava organitzada en comtats.
-Guifré I el Pelós era compte d’Urgell i de la Cerdanya i més tard, també va ser de Girona i Barcelona.
-Quan va morir, els comtats catalans es van fer hereditaris i sel’s van quedar els reis francs.
-Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella.
-Quan es va trencar la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
LA SOCIETAT FEUDAL
La revolució feudal
-El feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social.
-Els habitats que treballen a les terres són vassalls del senyor,li deuen fidelitat i han de pagar rendes.
-Apareix el sistema feudatari:
-Els reis no disposen de prou recurdos per mantenir el control administratiu del territori.
-Concedeixen les propietats territorials als nobles.
-La noblesa aconsegueix que les terres siguin hereditàries.
Organització de la societat feudal.
-S’ograniza en tres estaments: oratores, bellatores i labores, i alhora en vassalls privilegiats i els que no ho són.
-Els privilegiats pertanien a dos dels tres estaments:
-bellatores que son els qui lluiten
-oratores que son els qui preguen
-Els no privilegiats són els laboratores que son els que treballen.
La pau i la treva de Déu.
- Els canvis de la revolució feudal afecten a l’organització social medieval i provoque guerres entre nobles.
- L’Església convoca assemblees per frenar les guerres, (un dels noms d’aquestes assemblees es la Pau de Déu i la Treva de Déu).
-A partir d’aquell moment la gent que feia el mal per l’església era exclos.
LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA
El domini feudal
- La terra del senyor feudal es dividia en:
-Domini directe (terres bones)
-Domini útil (dividit en parcel·les)
- Els pagesos es van veure obligats a pagar un impost per l’espai que utilitzava.
EL VASSALLATGE
- La fidelitat és la relació entre els habitants d’un regne desde els reis fins als pagesos.
- El vassallatge és un pacte que fan els privilegiats amb els reis.
- L’acte de jurament té dues parts:
- L’homenatge (el senyor ofereix protecció al vassall i ell li jura fidelitat)
- La investidura (el senyor lliure una espasa al vassall)
- El vassallatge crea una societat piramidal que s’ajuntan clergues i nobles per defensar-se mutuament.
LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL
La decadéncia dels nuclis urbans
- La majoria de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
- Les ciutats estan despoblades i la població es redueix a:
- Autoritats polítiques i eclasiàstiques.
- Artesans urbans.
- Ciutats emmurallades que s’organitzen al voltant del palau reial o catedral.
L’ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA
- Als segles XII i XIII, el món feudal va deixar pas a una societat més urbana.
- Va haver-hi un creixement agrícola.
- Els habitants de les ciutats es dividien eh
- Artesans
- Comerciants
- Nobles
- Els artesans s’agrupaven en gremis segons les seves habilitats i no tenien gaire poder polític.
- Els comerciants acomulaven grans fortunes.
- Els nobles no podien enriquir-se tant com els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part dels seus poder i compartir-hi el govern de la ciutat
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L’EDAT MITJANA
L’IMPERI ROMÀ
- Es va dividir en dos territoris independents, l’imperi d’Orient i l’imperi d’Occident.
- Per culpa de les invasions dels pobles germànics l’imperi s’esfonsà i Europa es va repartir amb tres parts:
- L’imperi Bizantí
- Europa Occidental
- Dominis musulmans
L’IMPERI BIZANTÍ
- Justinià I el Gran era l’emperador i va intentar reconstruir ’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.
- Va crear una gran potència militar i comercial a la Mediterrània, peró també es van crear conflictes socials i religiosos que van separar l’Esglesia de Roma amb la Ortodoxa.
- Al final del s XI s’estableix una època de decadència.
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
- Els arabs eren politeistes
- A causa de les seus comerços, van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religios monoteistes.
- L’islam va surgir al s VII
- Era una religió monoteista predicada per Mahoma.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
-Els musulmans havien conquerit la major part del territori, basant-se en el respecte de les persones i els béns.
-Van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.
-L’Àndalus, es va dividir en províncies gestionades per un governador que depenia del califa.
-Al 1212 entra en una època de decadència per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa.
-Els reis catòlics van conquerir el regne de Granada.
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
- Els visigots van ocupar la Península Ibèrica.
-Van entrar a Catalunya al començament del segle V fins al final del segle VIII
-Els territoris eren governats per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van envair Catalunya al principi del segle VIII i també la resta de la Península.
ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS
-El rei franc va entrar a Catalunya i va conquerir Barcelona i Girona, aquest territori es va anomenar Marca Hispànica.
-La Marca Hispànica estava organitzada en comtats.
-Guifré I el Pelós era compte d’Urgell i de la Cerdanya i més tard, també va ser de Girona i Barcelona.
-Quan va morir, els comtats catalans es van fer hereditaris i sel’s van quedar els reis francs.
-Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella.
-Quan es va trencar la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
LA SOCIETAT FEUDAL
La revolució feudal
-El feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social.
-Els habitats que treballen a les terres són vassalls del senyor,li deuen fidelitat i han de pagar rendes.
-Apareix el sistema feudatari:
-Els reis no disposen de prou recurdos per mantenir el control administratiu del territori.
-Concedeixen les propietats territorials als nobles.
-La noblesa aconsegueix que les terres siguin hereditàries.
Organització de la societat feudal.
-S’ograniza en tres estaments: oratores, bellatores i labores, i alhora en vassalls privilegiats i els que no ho són.
-Els privilegiats pertanien a dos dels tres estaments:
-bellatores que son els qui lluiten
-oratores que son els qui preguen
-Els no privilegiats són els laboratores que son els que treballen.
La pau i la treva de Déu.
- Els canvis de la revolució feudal afecten a l’organització social medieval i provoque guerres entre nobles.
- L’Església convoca assemblees per frenar les guerres, (un dels noms d’aquestes assemblees es la Pau de Déu i la Treva de Déu).
-A partir d’aquell moment la gent que feia el mal per l’església era exclos.
LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA
El domini feudal
- La terra del senyor feudal es dividia en:
-Domini directe (terres bones)
-Domini útil (dividit en parcel·les)
- Els pagesos es van veure obligats a pagar un impost per l’espai que utilitzava.
EL VASSALLATGE
- La fidelitat és la relació entre els habitants d’un regne desde els reis fins als pagesos.
- El vassallatge és un pacte que fan els privilegiats amb els reis.
- L’acte de jurament té dues parts:
- L’homenatge (el senyor ofereix protecció al vassall i ell li jura fidelitat)
- La investidura (el senyor lliure una espasa al vassall)
- El vassallatge crea una societat piramidal que s’ajuntan clergues i nobles per defensar-se mutuament.
LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL
La decadéncia dels nuclis urbans
- La majoria de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
- Les ciutats estan despoblades i la població es redueix a:
- Autoritats polítiques i eclasiàstiques.
- Artesans urbans.
- Ciutats emmurallades que s’organitzen al voltant del palau reial o catedral.
L’ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA
- Als segles XII i XIII, el món feudal va deixar pas a una societat més urbana.
- Va haver-hi un creixement agrícola.
- Els habitants de les ciutats es dividien eh
- Artesans
- Comerciants
- Nobles
- Els artesans s’agrupaven en gremis segons les seves habilitats i no tenien gaire poder polític.
- Els comerciants acomulaven grans fortunes.
- Els nobles no podien enriquir-se tant com els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part dels seus poder i compartir-hi el govern de la ciutat
martes, 10 de enero de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)