Comentaris de videos (tècniques escultòriques)

1) TALLA EN FUSTA
Primer es pinta a llapis sobre un paper.
Després es calca sobre una fusta i quan s'aixeca el paper queda tota la figura gravada i ja pots començar a tallarla.
A continuació vas donant-li formes i acabant-la amb l'ajuda de diferents eines.


2) TALLA EN PEDRA
En aquesta talla, el procediment és més llarg i reflexiu.
Triga més temps que en la talla de fusta perquè aquest material és sòlid i resistent i adquereix una forma determinada.


3) MODELATGE
És un procediment escultòric que consisteix en treballar un material moldejable com l'argila.
La peça en fresc es pot utilitzar per un motlle.
I si es seca la peça, s'anomena terracota.
És posible improvitzar sense partir d'un dibuix previ.
Hi ha diverses classes d'argila de diferentes textures i colors.
S'utilitza bàsicament les mans i els dits per moldejar.
També hi ha materials com paletes, blocs, rodillos, moldejadors lisos, alambres tensos per tallar, ganivets, etc.
Un caballet giratori permet mirar la figura amb facilitat i amb diferents punts de vista.
Quan s'utilitza molt de fang per una obra gran es posa un suport interior.
L'esquelet principal és un filferro gruixut.
El fang s'agrega i es resta per definir els rasgos de la peça utilitzant els diferens instruments de modelat.
Convé matenir el fang fresc amb aigua.
El resultat final pot adquirir el aspecte que es vulgui:
- LLis o texturitzat
- Regular o irregular
Quan s'acaba, l'obra és firmada per l'autor com a prova d'aceptació i confirmació.
Els relleus s'utilitzen sobre un plà que queda sense modelar.
El procés és similar al de una figura exempta.
El tractament de les textures i la calitat de la superfície, és fuit del treball i la experimentació.


4) TÈCNIQUES DE FOSA: EL BRONZE
El bronze és l'aleació més antigua que coneix la humanitat i és ideal per fer obres d'art perquè quan es fon,arriba a totes les grietes dels motlles.
A l'any 3.500 a.C els humans van descubrir com fondre metall (edat de bronze).
El bronze tambe és un element molt popular a l'art modern.

Procediment
- Els escultors primer fan una rèplica en fusta escaiola o argila, li apliquen un lubricant i goma de silicona. Unas 6 h després la goma sendureix i la rèplica lubricada es desprèn fàcilment deixant un motlle de goma molt detallat.
- A continuació, es fica cera calenta al motlle.
La cera es refreda en 15 min i deixa una rèplica exacte de la figura.
- Després s'incerta un bebedor (canal on la cera fundida arriba al motlle).
- Es summergeix la rèplica de cera en un material de ceramica i a continuació se li aplica un material per reforçar la ceràmica.
- En 10 minuts es fica en vapor calent de la màquina i la cera es desfà i deixa un motlle de ceràmica dur.
Aquest motlle passa a una mufla de 850ºC.
- 2 hores després, surt i és el motlle acabat on es fundira el bronze.
- Després es calenta el bornze a 1140ºC i es fica al motlle i tarda uns minuts a solidificarse.
- Més tard, es trenca el motlle de ceràmica i queda a la vista l'estatua de bronze.
- L'estatua es neteja amb un xorro de sorra per eliminar els residus de ceràmica i es tanca el bebedor.
- Al final es poleix la estatua amb una polidora i es pulveritza amb una capa d'àcid, que li dona resplendor i color.
- Per últim, una mà de cera dona brillo a l'estatua.

Diferents tipus d'escultura.

Anàlisi de dues pintures.

1) Pintura Renaixentista.

Aquesta pintura s'anomena “l’Anunciació”.
Es veuen dues dones resant.
Es va fer entre el 1426 i va ser creat per Fra Angelico.
Té un context religiós ja que tracta de Déu.
Acutalment es troba al museu del Prado.
La pintura és minuciosa en els detalls i en les qualitats dels objectes, de la natura i els personatges representats.
La tècnica amb que està pintada és a l'oli sobre una taula.
Fra Angelico uneix el seu estil, el gòtic tardà italià amb el nou llenguatge renaixentista.
La pintura està il•luminada i utilitza colors clars per pintar i denominar les línies rectes (no hi ha gaire moviment). I té una composició fixe.
Les figures no expressen moviment, sinó repòs i comunica una sensació de dinamisme i seguretat.
L’Estil d’aquesta pintura és renaixentista amb alguns principis gòtics.
La finalitat és reproduir l’escena de l’Anunciació de Maria i generalment s’adreça a la gent religiosa o que li agrada gaudir de l’art.



2) Pintura Neoclàssica.

Aquesta pintura s'anomena “Juramento de los Horacios”
És una pintura creada per Jacques-Louis David i es va realitzar al 1784.
El quadre té unes dimensions de 330 x 425cm i actualment està al museu de Louvre.
Compleix un context polític ja que es representa la mort de Marat.
La Composició en l'espai és simple ja que tot està disposat en un ordre i simetria absolut.
La tècnica utilitzada és pitura a l'oli.
La llum és real i natural. I entra obliquament per la part frontal esquerra projectant ombres sobre el sòl i provocant uns contrastos de clarobscur en els ropatges i en l’estança.
Les línies dominants són les rectes (simbolitzen fermesa, rectitud...) per les figures masculines i les corbes per les femenines (simbolitzen la sinuositat dels sentiments...)
Es considera una pintura neoclàssica i representa el salut romà, amb el braç estès i la palma de la mà mirant cap a baix.
Té una perspectiva extrema patriòtica.
Aquesta obra va ser encarregada per el mateix rei de França abans de la Revolució francesa.
Transmet sensació de força, seguretat i estabilitat. I és figurativa.

TÈCNIQUES PICTÒRIQU

La pintura mural
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.

El fresc és constituït a partir de diverses capes.

Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.

Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.

Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.

La acuarel·la són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del pasiatge.

Anàlisi de dos escultures clàssiques

Pietat rondanini

En aquesta imatge s'hi veu una escultura anomenada Pietat rondanini.
És una escultura formada per dos cossos humans nus.
Es va fer a l'Agost de 1561.
L'autor és Miquel Àngel.
Es trobava al castell Sforzesco de Milà.
L'estàtua és un cos de Crist amb una altre figura damunt, juntes, esbossades, sentades i sense acabar.
El material utilitzat és la pedra i la tècnica escultòrica és la talla o cisellat.
Medeix 1,95m d'alt.
És una figura exempta que expressa repòs. El grup està sense acabar i el treball va ser realitzat en diverses etapes perquè té parts completament acabades i d'altres parts encara s'han d'elaborar, com el rostre de la Verge.
L'estil és el Renaixement.
Des d'un punt ideològic, l'escultura s'ha relacionat amb el moment de la cultura reformista que envolta Vittoria Colonna i en el qual participava l'escultor.
És de tema religiós i no es sap quina va ser la finalitat de per què es va fer. Només es sap que va ser trobada al estudi de Miquel Àngel després de la seva mort.
Comunica sensació de dinamisme i inestabilitat.



Lacoocont i els sueus fills

En aquesta imatge hi observem una escultura anomenada Laoocont i els seus fills.
És una escultura gran i impactant.
Representa la mort del sacerdot troià Laocoont, castigat pels déus a ser estrangulat per serps marines junt amb els seus dos fills.
Es va trobar el 14 de gener de 1508, a la Domus Aurea de Neró a Roma.
Va ser construïda per Agesandre ,Polidor i Atenodor de Rodes.
L’estàtua és una composició d’una figura piramidal.
Està construïda amb marbre blanc.
Mesura 242cm d'alçada.
Els artistes del Renaixement, com Miquel Àngel, es mostra com van realitzar diversos posats del grup del Laocoont, i també es veu la influència a la petxina de la volta de la capella Sixtina, que representa La serp de bronze.
Aquesta obra és de simbolisme religiós.
Als mites grecs es relata que durant el setge de Troia, dues serps són enviades per Atenea o per Apol·lo i ataquen el sacerdot troià d'Apol·lo, anomenat Laocoont, i als seus dos fills.
És una escultura de moviment real que presenta dos corrents principals de l’art hel•lenístic: l’acadèmic i el barroc i representa una part de culpabilitat i de drama.
Comunica sensació de força, seguretat i estabilitat.