Anàlisi de dos escultures clàssiques

Pietat rondanini

En aquesta imatge s'hi veu una escultura anomenada Pietat rondanini.
És una escultura formada per dos cossos humans nus.
Es va fer a l'Agost de 1561.
L'autor és Miquel Àngel.
Es trobava al castell Sforzesco de Milà.
L'estàtua és un cos de Crist amb una altre figura damunt, juntes, esbossades, sentades i sense acabar.
El material utilitzat és la pedra i la tècnica escultòrica és la talla o cisellat.
Medeix 1,95m d'alt.
És una figura exempta que expressa repòs. El grup està sense acabar i el treball va ser realitzat en diverses etapes perquè té parts completament acabades i d'altres parts encara s'han d'elaborar, com el rostre de la Verge.
L'estil és el Renaixement.
Des d'un punt ideològic, l'escultura s'ha relacionat amb el moment de la cultura reformista que envolta Vittoria Colonna i en el qual participava l'escultor.
És de tema religiós i no es sap quina va ser la finalitat de per què es va fer. Només es sap que va ser trobada al estudi de Miquel Àngel després de la seva mort.
Comunica sensació de dinamisme i inestabilitat.



Lacoocont i els sueus fills

En aquesta imatge hi observem una escultura anomenada Laoocont i els seus fills.
És una escultura gran i impactant.
Representa la mort del sacerdot troià Laocoont, castigat pels déus a ser estrangulat per serps marines junt amb els seus dos fills.
Es va trobar el 14 de gener de 1508, a la Domus Aurea de Neró a Roma.
Va ser construïda per Agesandre ,Polidor i Atenodor de Rodes.
L’estàtua és una composició d’una figura piramidal.
Està construïda amb marbre blanc.
Mesura 242cm d'alçada.
Els artistes del Renaixement, com Miquel Àngel, es mostra com van realitzar diversos posats del grup del Laocoont, i també es veu la influència a la petxina de la volta de la capella Sixtina, que representa La serp de bronze.
Aquesta obra és de simbolisme religiós.
Als mites grecs es relata que durant el setge de Troia, dues serps són enviades per Atenea o per Apol·lo i ataquen el sacerdot troià d'Apol·lo, anomenat Laocoont, i als seus dos fills.
És una escultura de moviment real que presenta dos corrents principals de l’art hel•lenístic: l’acadèmic i el barroc i representa una part de culpabilitat i de drama.
Comunica sensació de força, seguretat i estabilitat.